Un sistema, infinites cuines
Hi ha col·leccions de cuina que es trien gairebé com un model de cotxe: unes poques versions tancades i poc marge per sortir del guió. AK_Project, d'Arrital, funciona al revés. No és un catàleg tancat de mobles, sinó una plataforma de disseny que l'estudi de Franco Driusso va presentar el 2017 i que la marca italiana ha continuat ampliant en edicions successives, sumant acabats i elements especials que multipliquen les combinacions possibles. A Teknocuines el recomanem sobretot a qui arriba amb una idea molt concreta de com vol viure la seva cuina i necessita un sistema prou flexible per traduir-la sense retallades.
La diferència respecte a una cuina de catàleg no és només el nombre d'acabats disponibles, que són molts, sinó una família d'elements especials pensats per resoldre una cosa que poques col·leccions aborden de forma explícita: què passa amb la cuina quan no s'hi cuina. AK_Project proposa diverses respostes, i tres tenen nom propi.
Pass System: la cuina que desapareix quan no cal
El primer és el Pass System, un pany de moble que, a simple vista, és indistingible de la resta de la paret d'armaris. En empènyer-lo, el panell pivota sobre un eix vertical i obre pas a la zona de cuina completa, amb el seu propi taulell, columnes i il·luminació, que fins aquell moment queda amagada al darrere. És un recurs que té sentit sobretot en habitatges on la cuina comparteix espai visual amb el saló o el menjador i on es prefereix que aquest ambient de dia no delati en tot moment que allà es cuina.
No és només un efecte escènic. Per a qui treballa des de casa en una sala contigua, o per a qui organitza àpats amb convidats, tenir l'opció de tancar la cuina en acabar el servei canvia la manera d'utilitzar la resta de l'habitatge.
Divider System: prestatgeries que separen sense tancar
El segon element, el Divider System, resol el problema contrari: com marcar un límit entre la cuina i l'estança contigua sense aixecar un envà ni renunciar a la sensació d'espai obert. Són mòduls de prestatgeria oberta, amb il·luminació LED integrada als mateixos prestatges, que funcionen com una paret permeable: deixen passar la llum i la vista d'un costat a l'altre, però ordenen visualment on comença un ambient i on acaba el següent.
Serveix tant de llibreria com de vitrina per a vaixella o peces decoratives, i és habitual combinar-lo amb la col·lecció Feeling Home d'Arrital quan es vol allargar el mateix llenguatge de moble des de la cuina fins al saló.
Sipario: el portal plegable que amaga tota la cuina
El tercer és, probablement, el més escenogràfic. Sipario, que en italià vol dir teló, és un sistema de portes plegables, disponible en diferents amplades, alçades i profunditats, que es tanca sobre la zona de cuina gairebé com el teló d'un teatre en acabar la funció. Al darrere s'hi pot allotjar una cuina completa, amb placa, zona de preparació i emmagatzematge, que només es revela quan cal fer-la servir.
Per a qui rep a casa amb certa freqüència i prefereix que la pica plena de gots i plats no formi part del paisatge de la sobretaula, és probablement l'element més resolutiu de tota la col·lecció.
Un ventall d'acabats perquè cap cuina es repeteixi
Tota aquesta arquitectura d'elements especials es recolza en una paleta d'acabats àmplia: fustes amb veta marcada, lacats mats, metall raspallat, vidre lacat i superfícies tècniques per als taulells, entre elles gres porcel·lànic i pedra sinteritzada. La combinació de materials és, de fet, on més es nota el caràcter a mida del sistema: dues cuines AK_Project poden compartir la mateixa distribució i veure's completament diferents segons l'acabat triat per als frontals, el taulell i els elements especials.
Aquesta lògica connecta amb una idea que es repeteix a les darreres edicions de les fires de disseny italianes: la cuina deixa de pensar-se com un bloc aïllat i passa a compartir materials i llenguatge amb la resta de la zona de dia.
AK_Project a Barcelona, de la mà de Teknocuines
A Teknocuines, distribuïdor d'Arrital a Barcelona, treballem AK_Project com el que realment és: un projecte d'interiorisme més que una simple tria de mobiliari. Abans de parlar d'acabats, ens asseiem amb cada client per entendre com s'utilitza l'espai de debò: si es rep sovint, si la cuina ha de quedar a la vista des del saló, si convé que pugui desaparèixer quan no s'utilitza. A partir d'aquí decidim quins elements especials tenen sentit en aquell projecte i quins no fan falta. És, al capdavall, l'única manera de treure partit real a un sistema pensat per no repetir-se mai exactament igual.
