Durant anys, la illa de cuina es pensava gairebé com un afegit: un bloc extra on deixar la compra o pastar pa, situat al centre perquè sobrava espai. Aquesta lògica s'ha capgirat. Avui la illa sol ser el primer que es dissenya, no pas l'últim, i d'ella depèn bona part de com es viu la resta de la casa.
Revistes d'interiorisme com Livingetc o Hunker fa mesos que assenyalen el mateix canvi de fons: la illa ha deixat de ser una superfície de treball amb un tamboret al costat per convertir-se en un punt de trobada que combina cuinar, menjar, treballar amb l'ordinador o simplement xerrar mentre algú cuina. A Teknocuines ho veiem cada setmana en les reformes que plantegem a Barcelona: la pregunta ja no és "hi cap una illa?", sinó "què ha de fer aquesta illa, a més de ser un taulell?".
De superfície de treball a centre social de la casa
El canvi més clar és funcional. Una illa ben plantejada afegeix emmagatzematge en calaixos i armaris baixos, guanya superfície de treball sense robar presència a la cuina en L o en U que té al darrere, i sol incorporar una zona de barra amb tamborets que la converteix en taula de diari per a esmorzars ràpids o deures d'última hora. No substitueix el menjador, però sí que absorbeix bona part dels usos que abans obligaven a moure's d'una sala a una altra: el moble deixa de ser només mobiliari de cuina i passa a organitzar el recorregut de tota la casa.
Aigüera o placa a la illa: cuinar mirant cap a la sala
Un altre moviment que es repeteix en les cuines més recents és traslladar l'aigüera o la placa d'inducció a la mateixa illa. El motiu és senzill: qui cuina deixa de mirar a la paret i passa a mirar cap a la sala o cap a qui estigui assegut a la barra, una cosa especialment valorada en cases on la cuina és oberta a la resta de l'espai. Aquesta solució exigeix resoldre bé l'extracció —avui gairebé sempre integrada en el mateix mòdul, amb sistemes d'aspiració descendent que eviten la campana vista— i pensar la instal·lació d'aigua i electricitat des del projecte, no com un afegit posterior.
No és una solució universal: una illa amb placa necessita folgança al voltant perquè la zona de cuinar no xoqui amb la circulació, així que abans de decidir-ho convé mesurar bé els passadissos reals de la cuina, no només el buit on "hi cap" el moble.
L'emmagatzematge que fa que la illa funcioni de debò
Una illa gran sense un repartiment interior pensat acaba sent, a la pràctica, una taula amb calaixos. El que marca la diferència és el disseny de l'interior: columnes properes per a electrodomèstics, calaixos organitzats per funció —estris de cuinar al costat de la placa, vaixella al costat de la barra— i frontals continus sense tiradors que mantenen la illa com una peça neta fins i tot quan és plena d'emmagatzematge. És una feina de planificació més que d'estètica, i és la que normalment marca si una illa es queda curta al cap de dos anys o segueix funcionant una dècada després.
Quan la illa no hi cap: la península com a alternativa
No totes les cuines tenen metres per a una illa exempta amb pas lliure pels quatre costats. En plantes més ajustades, l'alternativa que guanya terreny és la península: un volum ancorat a la paret o a la resta del moble de cuina, que ofereix barra, superfície de treball i de vegades una taula integrada, però sense bloquejar el pas ni exigir la folgança que demana una illa exempta. És, a la pràctica, la mateixa idea de centre social i funcional, adaptada a un espai que no dóna per a més.
Triar entre illa i península no depèn del gust, sinó de la planta: quant amida el pas al voltant, per on entra la llum i si la cuina necessita quedar completament oberta a la sala o només entreoberta.
Com ho plantegem a Teknocuines
En els projectes que desenvolupem a Barcelona amb mobiliari Arrital, la illa —o la península, segons el cas— és de les primeres decisions que prenem amb el client, perquè condiciona la instal·lació de lampisteria i electricitat, el repartiment d'electrodomèstics i la mateixa distribució de la resta de la cuina. Col·leccions com AK_Project estan pensades precisament per a aquest tipus de solucions, amb acabats continus que faciliten integrar placa i extracció a la illa sense renunciar a la netedat visual del conjunt.
Si estàs valorant una reforma de cuina a Barcelona i no tens clar si el teu espai demana una illa, una península o cap de les dues, a Teknocuines podem revisar la planta amb tu i proposar-te la solució que realment s'ajusti a com vius la casa, no només al que estigui de moda.
