Durant anys, planificar una cuina volia dir traçar un triangle entre l'aigüera, la placa i la nevera, procurant que cap costat fes menys d'1,2 ni més de 2,7 metres. Era una fórmula fàcil d'explicar i fàcil de dibuixar. El problema és que dona per fet que la cuina la fa servir una sola persona, que cuinar es redueix a tres punts fixos i que no hi ha illa, ni barra, ni zona de menjador integrada. La cuina d'un habitatge del 2026 rarament compleix aquestes tres condicions.
El triangle explica menys del que sembla
El triangle de treball continua sent útil com a principi general: apropar els tres punts de més moviment redueix passes i cops de maluc contra les cantonades del moble. Però una cuina amb illa, amb dues persones cuinant alhora o amb electrodomèstics repartits en diverses parets ja no s'explica amb tres vèrtexs. Per això, en els projectes que plantegem a Teknocuines hem canviat el llenguatge: en lloc d'un triangle, parlem de zones — d'emmagatzematge, de rentat, de cocció, de preparació i, cada cop més, d'una zona social que no existia a la cuina de fa vint anys.
Zones que es fonen amb el menjador
La zona que més ha canviat és la que connecta la cuina amb la resta de la casa. Ja no es tracta d'una barra americana que separa dos espais, sinó d'un moble que fa de cuina per un costat i de taula per l'altre, sense que es percebi amb claredat on acaba una funció i comença la següent. Això obliga a repensar les altures: una superfície de cuina i una taula de menjador no comparteixen la mateixa mesura, així que la transició entre totes dues es resol amb un esglaó d'alçada, un canvi de material o un gir de la peça. 
La illa, o com una sola peça fa de diverses cuines
La illa és avui el moble que concentra més funcions: cocció, aigüera, emmagatzematge i, en molts casos, barra d'esmorzar. El problema és que aquestes funcions demanen altures diferents. Per treballar dret — tallar, pastar, cuinar — l'altura còmoda sol rondar els 88-90 cm. Per seure en un tamboret alt a esmorzar, aquesta mateixa superfície resulta baixa i incòmoda: aquí funciona millor un seient entre 92 i 95 cm. Quan l'espai ho permet, el més habitual és diferenciar totes dues altures dins la mateixa illa, en lloc de forçar una mesura única que no serveix bé ni per cuinar ni per seure-hi. 
Una altura d'encimera que es calcula, no es copia del veí
L'altura estàndard d'encimera — 90 cm — és un punt de partida, no una norma fixa. Un càlcul més ajustat parteix de la persona que més cuinarà: es doblega el braç en angle recte, es mesura l'altura del colze i es resten entre 10 i 15 cm. El resultat sol moure's entre 85 i 95 cm segons l'alçada. També importa la distància fins als mobles alts — entre 50 i 65 cm sol donar marge per treballar sense ajupir-se ni aixecar els braços de més — i l'espai lliure entre dos fronts de treball enfrontats, que convé no baixar de 90 cm, o de 110 cm si en aquella cuina hi solen cuinar dues persones alhora. 
Quan no hi ha illa: zones en línia o en L
No totes les cuines tenen espai per a una illa, i no passa res: el raonament per zones funciona igual en una distribució en línia o en L. La clau és que la seqüència — emmagatzematge, rentat, preparació, cocció — es recorri en un sol sentit, sense encreuaments ni retrocessos, i que cada tram tingui la profunditat d'encimera que la seva funció necessita. Una cuina ben seqüenciada en 3,5 metres de front pot resultar més còmoda que una cuina en U mal repartida en el doble d'espai. 
Com ho apliquem a Teknocuines
A Teknocuines, a Barcelona, cada projecte comença mesurant la persona abans que el moble: qui cuina, quantes persones fan servir la cuina alhora i quina zona necessita més profunditat o més altura. Amb el catàleg d'Arrital, i en concret amb sistemes modulars com Ak_Project, aquesta personalització és possible sense renunciar al disseny: encimeres, altures i profunditats s'ajusten peça a peça, en lloc de partir d'una mesura de catàleg que després cal forçar perquè encaixi. Si estàs valorant una reforma de cuina, t'ajudem a plantejar les zones abans que els acabats — és la part que més es nota cada dia, tot i ser la que menys es veu en un render.
